Dia 1 (Barcelona - Sant Francisco)

Avui es el primer dia e viatge.

Un pal. Vint-i-cinc hores sense dormir, anant d'aeroport a eroport i d'avió a avió.

Sort que el vol de BCN-NYC teniem seiets amb pantalles individuals, que fa molt mes suportable el vols, per la finestre res de res (tot blau de l'aigua del mar o tot blanc de nubols i, de tant en tant, un vaixell que passava per sota.).

Al arrivar a Nova York el xou de la seguretat americana, que si formulari de terroristes o d'enfermetatas veneries, que si las emprentas, que si la foto, que si recull les maletes, que si ... Total per desprès deixar les maletes en una pila inmensa, amb tota la resta de enllaços que, sincerament, et dona una premonició molt dolenta i de seguretat ... ni rastre.

El segon vol varem sortir amb quasi una hora de retard i com que es un vol intern, de sis hores, res de pantala, ni jocs ni res. Tant sols un tentempie i ja soparan quan arrivin

Uncop a SFO busca la termial dels lloguers de cotxes, un tren monorail et porta a l'exrem més allunyat de l'aeroport i fes tots els tramits. De la dotzena de companyies que hi ha tant sols una amb cua ... després de quasi una hora de cua, quan ens toca, una senyoreta ens demana el permís de conduir. Li ensenyem el carnet internacional i ens pregunta si som francesos ...??? Quan li diem que no ens demana el carnet del país. Li diem que aquest es l'internacional i ens contesta qua sense carnet no hi ha cotxe. Després de que ja tinguin tots els papers ens dona un imprés que hem d'entregar a la persona del parquing. Anem a la terminal que ens toca i ens diu "N-6", esperem que unaltre empleat ens doni el cotxe, però ells no funcionen aixis, hiha una bateria de cotxes amb les seves claus a la porta i tu esculls elcotxe que vols, sense comprovar si te cops, ni dir-te res dels papers ni res de res, de fet no hiha ningú per dir res.

Amb l'ajuda del GPS arribem a l'hotel.

A dormir que demà comença el viatge i les patejades.